20/7/07

Tot va tant ràpid que

no he tingut temps d'aturar-me, he passat de llarg
ara no recordo si era un miratge o l'esborronament
causat per la velocitat el que m'ha fet veure-ho
com si fos un fantasma, amb tanta versemblança
com podien tenir els contes que m'explicaven
quan encara no calcava sabates de punta i taló;
i se'm claven les esmolades busques del rellotge
dins el fetge intentant esbrinar quina és la temperatura
de l'hora de la meva mort, sento l'olor de les flors
que s'estan podrint i, dins la bústia, no hi ha missatges
de condol, tan sols propaganda per convèncer-me
que la meva vida ha estat plena i que puc marxar
amb un somriure als llavis, ara morats pel fred
que hem provocat per la nostra manca de ganes
a l'hora d'intentar aturar-nos tan sols un moment.

3/7/07

El joc del Penjat

És com si hi hagués alguna cosa
penjada del sostre entre les teranyines,
plomes ensucrades i sangonoses
entrecuixades de suors i flonges
flonges com una mala cosa
que diria el cervell en un moment de fretura

i estes a punt de bolcar-se al capdamunt
de les nostres misèries,
un puré de pèsols liquat amb petroli,
un esperit sang de vedell esquitxant a tort i a dret,
un plet
que algú molt filldeputa ens etzibarà per tota la tzeta
quan estem mirant per les escletxes,
a la gatzoneta en el racó més perdut
de les golfes on desàvem el tricicle,
i si cal,
que no cal, ja us ho dic jo,
foragitarem els penjats trempats dels pensaments
que ens estrenyen l'orgull,
que no em digueu que no,
no jo
ni ell ni la mare que la va parir
a la santa i manta i marfanta
masturbació.