20/7/07

Tot va tant ràpid que

no he tingut temps d'aturar-me, he passat de llarg
ara no recordo si era un miratge o l'esborronament
causat per la velocitat el que m'ha fet veure-ho
com si fos un fantasma, amb tanta versemblança
com podien tenir els contes que m'explicaven
quan encara no calcava sabates de punta i taló;
i se'm claven les esmolades busques del rellotge
dins el fetge intentant esbrinar quina és la temperatura
de l'hora de la meva mort, sento l'olor de les flors
que s'estan podrint i, dins la bústia, no hi ha missatges
de condol, tan sols propaganda per convèncer-me
que la meva vida ha estat plena i que puc marxar
amb un somriure als llavis, ara morats pel fred
que hem provocat per la nostra manca de ganes
a l'hora d'intentar aturar-nos tan sols un moment.