I així com si

no hi hagués res a dir
torno a dir coses
que ja no sé dir
ni dir si les ser dir
i entre lluco els teus
que es claven ara qui
no hi hagués res o més
i simplement tingués
alguna cosa més a dir
així com si

Tot va tant ràpid que

no he tingut temps d'aturar-me, he passat de llarg
ara no recordo si era un miratge o l'esborronament
causat per la velocitat el que m'ha fet veure-ho
com si fos un fantasma, amb tanta versemblança
com podien tenir els contes que m'explicaven
quan encara no calcava sabates de punta i taló;
i se'm claven les esmolades busques del rellotge
dins el fetge intentant esbrinar quina és la temperatura
de l'hora de la meva mort, sento l'olor de les flors
que s'estan podrint i, dins la bústia, no hi ha missatges
de condol, tan sols propaganda per convèncer-me
que la meva vida ha estat plena i que puc marxar
amb un somriure als llavis, ara morats pel fred
que hem provocat per la nostra manca de ganes
a l'hora d'intentar aturar-nos tan sols un moment.

El joc del Penjat

És com si hi hagués alguna cosa
penjada del sostre entre les teranyines,
plomes ensucrades i sangonoses
entrecuixades de suors i flonges
—flonges com una mala cosa
que diria el cervell en un moment de fretura—
i estes a punt de bolcar-se al capdamunt
de les nostres misèries,
un puré de pèsols liquat amb petroli,
un esperit sang de vedell esquitxant a tort i a dret,
un plet
que algú molt filldeputa ens etzibarà per tota la tzeta
quan estem mirant per les escletxes,
a la gatzoneta en el racó més perdut
de les golfes on desàvem el tricicle,
i si cal,
que no cal, ja us ho dic jo,
foragitarem els penjats trempats dels pensaments
que ens estrenyen l'orgull,
que no em digueu que no,
no jo
ni ell ni la mare que la va parir
a la santa i manta i marfanta
masturbació.

Lloro

(Sí,

tot allò que hi ha,

en la foscor, passes

arrosegant-se, passes

i les gotes de suor,

llindars de portes

que es tanquen,

humitats

en el nas cap cul,

l'arada i els solcs

que dos bous

sabran el seu camí

i les voltes,

revoltes encallades

a la punta de coixí,

milers d'ales,

infinitèssimes ales

fractalitzades,

escabetx d'imatges

en format digital,

munions d'hordes de barbàrie,

diuen,

no hi ha paraigües,

aiguat de femtes,

nit del lloro,

desori de cadenats)

Etcètera

Si us plau si us plau
posis una mica més a la dreta
i agafi la mà dreta amb l'esquerra
i pitgi el boto que té al costat del llum
i giri el cap cap cap cap cap al sostre
i no mengi pastanages sucades a la xocolata
ni es fumi un caliquenyo de pebrots
ni es corri
ni s'escorri
ni cremi les banderes
ni estripi els documents que no signarà mai
ni esbufegi d'aquesta manera
ni decideixi
ni es pari
ni camini
ni pensi bajanades
i estipuli que no ho farà més
que el que no és és és i és més
no sigui xerrameca
ni azteca
i coloqui un paper a l'entrada
i indiqui les possibilitats
i pregi si us plau
pregui per nosaltres
i ara pari que el pare no para i per ara s'acara
i no em miri d'aquesta manera
i esborris
i esborris
i deixi d'existir
si us plau
si li plau
i si no li plau

On són les referències?

Hi ha un antimón
on se'ns moren totes les referències
Oh Déu meu!.

A: El desvari de la raó

CHM

***

on ni jo sóc tu ni tu ets jo
i els noms vaguen perduts
cercant el seu objecte
i rient l'ull parpelleja
satisfet de d'aquesta malifeta
per haver-nos forçat
- a contra raó -
a quedar-nos despullats
deixant de cercar respostes
obligats a escoltar la sang
que ens batega a l'entrecuix.

De conills

M’hauria estimat més que fos un conill
qui em preguntés l’hora,
i no un ésser embotit dins un sac de pell
de cara expressivament
buida d’empatia, 'i per què me’n cal?'
- es pregunta mentre jo caic -
No!, esborra aquesta falsa línia
no es qüestiona res
el segur del terra que trepitja
li fa fer soroll al seu pas
i no s’obre en un forat immens
xuclador d’energia
fet per engolir, violant lleis de la tempesta
corre, corre a aixoplugar-te
que jo sóc a casa i la patata la tens
sobre el teu terrat.
Demà, potser tornarà a ser dilluns
i farem veure que
no ha estat res encara que la cua
del conill estigui
una mica més repelada i sense cargols.