16/3/07

De conills


M’hauria estimat més que fos un conill
qui em preguntés l’hora,
i no un ésser embotit dins un sac de pell
de cara expressivament
buida d’empatia, 'i per què me’n cal?'
- es pregunta mentre jo caic -
No!, esborra aquesta falsa línia
no es qüestiona res
el segur del terra que trepitja
li fa fer soroll al seu pas
i no s’obre en un forat immens
xuclador d’energia
fet per engolir, violant lleis de la tempesta
corre, corre a aixoplugar-te
que jo sóc a casa i la patata la tens
sobre el teu terrat.
Demà, potser tornarà a ser dilluns
i farem veure que
no ha estat res encara que la cua
del conill estigui
una mica més repelada i sense cargols.