Coloms i vaques

S'escau que un dia, aquell nen de les veces, que hauria pogut patir més d'un ensurt per l'atac dels coloms dels anys setanta, ja no decideix de fer allò ni allò altre ni tant sols, si s'escau de dir-ho, allò de més enllà. Un èczema profund sobreïx per la crosta de la pell nafrada provocant-li una nàusea perpètua però autocontinguda. Una dona li dóna un tros de pa amb formatge i un pobre nen que no treu cap a res ni és demanat ni els petons mullats que l'acompanyen. Aquell del qual no en sabem res però que es fa sentir en els altaveus de l'imperi potser ha decidit que millor menjar rates que no esgotar els recursos de la mare pàtria. Així s'estipula que tothom porti una bata ratllada i blava i blanca però tothom no hi està d'acord i desencadenen successos imprevisibles. Succeeix que el nen camina cap enrere tot mirant aquella vaca i s'entrebanca però sempre hi ha un esbarzer a punt per l'esgarrinxada. Córrer no serveix de res però un ase sempre et serà útil, mentre no s'estipuli que el revers de la moneda sempre és per la banca. A més, la banca guanya, guanya per damunt dels coloms, de les nafres i el pamformatge i l'imperi i les banderes blaves. S'escau que el nen ha acabat obrint un compte i ja no té por de les vaques. Però encara somia amb ella, cada nit.