En busca d'inspiració

M'he llevat amb un pensament insistent, diria que gairebé obsessiu, que com la meva pròpia ombra en aquest dia assolellat no ha deixat de perseguir-me ni un instant: he d'escriure un poema eròtic.

L'asserció que m'he fet a mi mateixa m'ha angoixat. On trobaré la inspiració per escriure un poema sense caure en els habituals tòpics i sense utilitzar la munió de paraules gastades que, avui en dia, estem farts d'escoltar? Nua, davant el mirall, mentre intentava avaluar si els meus pits han caigut una mica degut a la força implacable de la gravetat, he mirat de reüll al meu voltant, sospitant que potser en algun lloc recòndit del lavabo hi havia amagada una engruna d'erotisme. No ha estat així.

Decebuda m'he donat la tradicional dutxa matinera fent-me una suau frega sobre els pits que, per sort, he vist que estaven a la mateixa distància del terra que ahir. En acabat, mentre m'escampava la crema hidratant des dels turmells fins a la part alta de les cames, sense oblidar les natges, he pensat que hauria de sortir al carrer en busca d'alguna idea estimulant.

M'he vestit amb un top negre que em deixa el melic a la vista i uns texans, pel meu gust massa arrapats, però que em poso sovint com a venjança ja que al meu ex no li agradaven gens. He anat al bar a esmorzar. He demanat un croissant i un cafè amb llet. Mentre el sucava anava pensant com podia començar un poema d'aquest estil. Una gota de cafè amb llet m'ha regalimat pel llavi i, absorta mirant una parella asseguda a una taula propera, l'he recuperat amb un subtil moviment de llengua. He marxat després de pagar al cambrer el qual m'ha fet dubtar sobre si m'havia pentinat o no, ja que no parava de mirar-me els cabells salvatgement esbullats.

He anat al davant de casa on hi ha un parc pensant que la natura m'inspiraria.

Asseguda en un banc he perdut del tot la paciència quan un grupet de noies, que devien estar en hora d'esbarjo de l'institut, s'han posat a xerrar sobre els nois més atractius de classe mentre menjaven uns xupa-xups que, a la meva època, duien xiclet a dins.

Pensant en la d'anys que fa que no m'agraden els xupa-xups amb xiclet i com m'han passat a encantar els fartons sucats en orxata, he marxat d'allà convençuda que la inspiració que tant buscava la tenia ben aprop.