Exclamació

Ja que no en trauré res de
res m’esmerço en el meu
últim crit: Escolteu! potser
encara dormiu en un jaç
d’avorriment que us estova
la ment fins deixar-vos sense
neguit i ben adormits sobre
l’estora que tant curosament
heu teixit de mentides i més
alabances: ho heu aconseguit?
No. De ben segur que no. I si
em creus mira el cove en el que
et trobes ara mateix mirant una
pantalla de paraules en filera una
rere l’altra fent un dibuix estrany
que mira com s’allarga provant
de fer un signe establert que et
desperti d’aquest món de bella
dorment. Ara he de fer el punt.


Hi ha coses a la vida
a les que ens hem d’enfrontar
tan si com no, en benefici nostre
no ho sé pas. En tot cas no deu valer
la pena pensar que passarem desapercebuts
i ignorar que el, al cap i a la fi, el que de
veritat importa som tots i cadascun de
nosaltres. I no, no hi ha cafè per
tothom. No us ho cregueu pas
les coses mai són
tant simples.